Els Pirineus

Era un tendre primer dia de primavera , on les flors sortien lleugerament pels immensos prats d'herba del Pirineu. Jo , estava a casa , contemplant el bell paisatge que oferia la natura enfrontant-se encara a la contaminació , on d'aquí a pocs anys s'acabaria substituint per uns mesos càlids i calurosos on no hi hagi una fase previa , com la primavera. Contemplar-lo em feia reflexionar sobre l'ús ignorant de la Terra , on els humans estavem convertint , un bell planeta en un planeta contaminat on cada vegada més s'hi produiran tot tipus de fenòmens , que alterin la salut humana o l'estat del globus terraqui. Quan vaig acabar de reflexionar-hi vaig sortir a fora i em vaig asseure en un humit terra d'herba , envoltat de diversos tipus de flors on encara si podia veure el pol.len que no havia tingut temps de escampar-se , perque la planta es reproduís amb la seva cara més natural. Un altre cop el paisatge em cridava  l'atenció, i es que mirava amb curiositat la serra del Cadí , i m'enrecordava de quan encara era petitó que en aquest mes encara hi havia grans terrenys de neu .Sens dubte ara , s'havia convertit , en extensos prats ,on la majoria de la seva vegetació era escassa.

Al cap d'una estona , vaig decidir d'anar a donar un tomb pels poblets tan bells que rodejaven el Pirineu . Vaig agafar la bicicleta , ja que com he dit anteriorment , m'agrada preservar la natura i no seria massa indicat agafar el cotxe per donar un tomb. Ademès en un paisatge així , no es disfruta si es va amb cotxe , amb la bicicleta es pot anar fent a pas lent , i mica en mica vas notant un aire fresc que et rodeja , i una sensació de pau impossible de veure en les ciutats.

Vaig començar a pedalar lleugerament pel camí que portava fins a Viliella , un poble situat a uns  10 quilometres del poble de Prullans , el meu destí.  Era espectacular les vistes que oferien aquells paisatges , la olor a bestiar era afalagadora i de tant en tant podies veure cases en mig dels prats i alguna casa de pagés amb un ramat excepcional , que voltava lliurement pel terreny i que fins i tot entrava a la carretera. Quan estava a uns 2 quilometres de Viliella , em vaig aturar a fer un glop d'aigua en una font que estava situada enmig del camí. Era molt fresca i bona , i em donava la força necessària per complir l'objectiu.  Al cap d'uns 15 minuts vaig arribar a Viliella . Ja era hora de dinar , i amb sort vaig trobar un restaurant obert. Em vaig estranyar de trobar-ne en aquell poble , tan aillat de la civilització , pero , no us podeu imaginar que bo que era. Era un restaurant de dimensions petites , l'ambient era fenomenal , i el tracte era molt especial, us el recomano. Quan vaig acabar l'apat , vaig prosseguir el meu camí , vaig agafar la bicicleta i em vaig dirigir per una pendent en baixada impressionant , que em feia por de baixar perque llavors l'hauria de pujar. Em vaig enfrontar al repte amb decisió.

El meu seguent destí era Corborin de la Llosa. El camí era precios i al cap de poc temps em vaig trobar el riu al que de petit anava a banyar-me amb els meus cosins , i vaig veure que el seu cabal era molt petit , i que l'aigua no era tan freda com abans . Abans de seguir cap a Corborin, vaig voler seguir el camí del riu , que portava fins a un salt d'aigua bastant gran . L'aigua era escassa pero encara en saltava prou . El camí era de terra i pels voltants podies veure les vaques i els vedells . Abans d'arribar-hi havies de creuar un pont de fusta molt vell , pero que es veia molt resistent. Al costat del salt d'aigua hi havia una petita extensió d'herba amb una roca immensa a la part del fons. Just desprès del salt d'aigua mès elevat es formava com una petita piscina on la gent es podia banyar. Quan vaig acabar de contemplar-ho vaig retornar cap al camí asfaltat i vaig seguir cap a una pujada que m'havia de portar fins a Corborin de la Llosa.

Encara recordo que fins fa pocs anys , tot el camí era de terra , pero ara, estava asfaltat tot el tram que portava de Prullans fins a Viliella.

Quan no faltava gaire per arribar-hi , em vaig aturar una estona en un petit salt d'aigua , on hi havia una font que ja no rajava  i un banc fet de pedra en el qual vaig poder jeure . Des d'aquell punt podia veure tota la serralada del Cadí i fins i tot el tram de carretera que anava fins a La Seu d'Urgell , i els pobles d'enmig , com Martinet. Quan ja no estava tan fatigat vaig mirar l'hora , i ja se m'havien fet les sis de la tarda . Com que encara no era plena primavera , el sol no tardaria en pondre´s , així que vaig empendre camí a un ritme molt més lleuger.

Per fi vaig arribar a Corborin de la Llosa i em vaig poder aturar. Es un poble petit , pero mes gran que quan el vaig veure de petit . Les constructores  estaven comprant els terrenys als pagesos i hi estaven construint parcel.les a gran escala.Encara no aconseguia entendre aquesta fam dels diners de la gent , i menys en un periode com aquest , en el que la construcció està defallint enpicadament.  Abans de tornar cap a casa , vaig donar una volta pel poble i vaig concluir en que avui no podria arribar fins a Prullans.

Quan vaig acabar de donar el tomb pel poble , vaig agafar la bicicleta de nou i vaig dirigir-me cap a Viliella. El sol s'estava ponent darrere les muntanyes  nevades de la part francesa. Era espectacular , els rajos de llum reflectien una llarga ombra als prats i un color atarongat dominava el cel amb superioritat . Ho vaig observar uns instants i llavors vaig seguir rapidament cap a la pujada terrorifica a la que m'havia d'enfrontar.

Vaig estar-me bastanta estona pujant aquella pujada , tant , que es va fer gairebé del tot fosc . Sort que quan ja començava a fer-se de nit ja estava a Viliella i ja faltaven només dos quilòmetres per arribar a casa meva.  Era difícil anar de nit per aquells camins de terra i més si no portes llum , i jo no en portava. L'únic que havia de fer era anar a pas lent i ja està.  Vaig tardar mitja hora en fer-los , i es que la pujada no era molt elevada peró son d'aquelles que et treuen de polleguera.  Quan vaig arribar a casa vaig anar a la habitación molt cansat , i molt content del que havia pogut observar , vaig voler fer-ne una redacció, i aquí està .

Nomès dir que aquests pobles anomenats són encantadors i que els recomano . També recomano anar a un petit restaurant situat al poble de Viliella ( no vielha eh!)

Saluts als lectors.